Nou article meu publicat en La veu. Tractats de «lliure» comerç? O tractats de comerç sangonera?
Un factor de les mobilitzacions d’agricultors estan relacionats amb els tractats de «lliure» comerç, com el Mercosur.
Un segon. Des de quan són tractats de «lliure» comerç?
Són «lliures» per als llauradors locals? Per les xicotetes explotacions?
O són lliures per les grans companyies agrícoles? O per les grans cadenes de supermercats?
Utilitzar «lliures» és comprar el discurs del capitalisme més salvatge, quan es parla de tractats de comerç internacionals. Si usa «lliure» és per colar al gran públic que aquests tractats és una cosa «bona».
Jo propose crear un discurs més útil. Què tal si l’anomenen tractats «paràsits» de comerç internacional? O tractats de comerç «voltor»? O tractats «d’arruïnadors» dels agricultors?
Aquestes maneres descriuen amb claredat dels efectes que tenen els tractats de comerç: arruïnant a xicotets camperols, consolidant les grans corporacions que abusen del seu poder i corrompent a governs, contaminar aigües i aire de la població…
I que encara que molta gent que recolza als llauradors estiga emprant «lliure» mostra la poca sensibilitat que tenen els partits d’esquerra, progressistes i verds cap a l’ús del llenguatge. I sense voler l’estan fent servir.
És possible revertir aquest ús? Clar que sí. Fa anys vaig impartir un taller en ATTAC PV sobre el llenguatge de «com ens venen la moto» i va eixir el tema i entre els activistes es van adonar de la infiltració semàntica (és a dir, com ens la colen) i van deixar d’usar «lliure».
Anime a la persona lectora a què deixe de gastar «lliure» quan es referisca a eixos tractats. I, per una altra banda, a començar a fer servir altres adjectius com els que propose o altres que crega siguen adients. Per exemple, tractats internacionals de comerç «vassall». Etiquetar-los adequadament facilita que la població s’adone de tan nocius que són per l’agricultura tradicional, pel clima, per l’aigua, pel territori i planeta on vivim.
