Les sessions desenvolupatives amb Carles Porcel em van permetre, sobretot, posar ordre en les meues prioritats i aprendre a compaginar allò personal/familiar i allò polític.

Açò ha suposat una disminució radical de l’estrès i malestar, una major estabilitat emocional, un major control sobre la meua autogestió i planificació, un millor rendiment en allò professional, tornar a gaudir amb les meues activitats polítiques a més d’harmonitzar la meua vida política amb la familiar i una major visió personal i política a llarg termini. A més, ha suposat que prenguera anticipadament decisions i reorientacions fonamentals que, d’una forma o una altra, em portarien a ser eurodiputat per EQUO.

Vull destacar que va ser essencial, per a una integració sòlida, realitzar aquesta labor fora de períodes electorals. La introspecció i l’autocrítica requereixen temps i (una mica de) tranquil·litat perquè entre sessions poguera practicar i comprovar lo fructífer de les noves maneres de pensar i actuar en la vida diària.

Un viatge cap a dins i cap a fora. Aquest és el resum vivencial que faria de la meua experiència en la formació que Carles Porcel va impartir en Verds EQUO Canàries.

Cap a dins, evidenciant els meus frens, els meus tabús, les meues negacions, adonant-me que no és [sols] l’entorn el que em limita, sinó jo mateixa i els meus pensaments.

Cap a fora, modificant actituds que ja no naixen de “les meues limitacions” si no de “les meues valoracions”.

Ha sigut com llevar-me una gran armadura que no em deixava avançar, no perquè els altres s’interposaren (que això pot continuar sent així, o no), sinó perquè venia més abillada de preguntes mal fetes: “I si ho falle?”, “I si faig el ridícul?” “I si em trobe en una situació verbalment violenta?” I el que he aprés és fer preguntes que m’obrin una perspectiva que em potencia: “I si ho faig bé?”, “I si impressione?”, “I si rep afalacs?”

De posicionaments derrocadores: “No els agradaran les meues propostes”, “No sabré explicar el meu projecte”, “Creuran que els vull enganyar”, en fi milers d’exemples, he passat a: “Presentaré la meua proposta en la qual crec i els convenceré, perquè és bona.”, “Encara que una proposta no tire avant continuaré treballant perquè no sempre eixiran malament” , “Em visibilitzaré perquè ja no tinc vergonya de ser política, perquè ho sóc, sóc honrada i ambiciosa”; “ L’ambició que sent és en positiu”.

També estic aprenent a visualitzar una idea, un projecte temporalment llarg, com és en política, i fer interiorment les fotos de les situacions amb les quals he arribat ací i preveure i dibuixar la línia cap a on vull arribar.

El millor resum seria dir que ara “Si hi ha un projecte concret d’actitud política, de reivindicació de les metes en aconseguir, hi ha ambició”.

«A principis del 2019 ens enfrontàvem a les eleccions municipals amb la sensació d’haver fet bé les coses. Tant el meu col·lectiu, com jo en qualitat d’alcalde, al front d’un equip de govern multipartit, pressentíem una victòria a les urnes, però no estàvem plenament segurs d’haver portat a terme un treball rodó. Només intuíem que anàvem a obtindre el favor del veïnat, però el nivell d’ansietat era elevat.

La jornada de formació la portàrem a terme de forma conjunta entre Albalat i Foios. Es va plantejar sobre qüestions bàsiques, però molt pràctiques: llenguatge senzill, identificació de líders d’opinió, la importància de transmetre la utilitat concreta que obté la ciutadania, etc. Comprovàrem que, tot i haver executat una acció de govern correcta, ho havíem fet casualment. En desconeixíem els mecanismes, ens calien eines i, sobretot, esmerçàvem molts esforços en estratègies poc fructíferes, tot deixant de banda maneres més productives. Hem aprés [amb Carles] que organitzacions i individus poden aprendre i obtindre recursos útils per relacionar-se més adequadament amb el client, votant, etc., i entrenar tècniques molt variades per afrontar amb garanties processos de qualsevol naturalesa.»

Recentment vaig participar en un taller sobre com comunicar la transició energètica en el grup local de València de Som Energia impartit per Carles Porcel.

He comprovat, gràcies al curs, que adaptar el llenguatge a cada públic funciona molt millor i també que els missatges negatius no tenen el mateix impacte.

Són dues coses fonamentals a tindre en compte en la nostra comunicació i que sovint passem per alt.

D’altra banda m’he adonat del valor de les paraules i la seua càrrega emocional en la comunicació. No és una cosa que jo desconeguera, però sí que he aprés a “ser una mica més pillet” per a aplicar-ho en les presentacions que faig de Som Energia.

Assistir al curs “Un futur completament renovable” ha confirmat coses que ja coneixia, però m’ha mostrat un enfocament, molt més útil per a la meua labor com a divulgador.

Carles Porcel va impartir un curs previ a la campanya per a les eleccions municipals de 2015 per a EQUO Euskadi. Per a qualificar el que han sigut aqueixes sessions de treball per a mi, empraria l’expressió “donar la volta a la truita”.

Vaig aprendre com transformar el que creia que eren febleses en elements font de serenitat, confiança i autoafirmació.

Un altre aspecte important del que vaig aprendre amb Carles és un cert “canvi de xip” per a afrontar situacions dificultoses de debat, conflicte, o negociació. Després de cada sessió sentia que havia après alguna cosa important que anava a canviar-me de forma definitiva. Sense veure ho de forma contundent, estic persuadit que la formació ha sigut determinant perquè puga assumir el paper de candidat i després de regidor.

A partir d’una experiència de pànic escènic vaig decidir demanar-li ajuda a Carles. Vaig començar llavors un camí de desenvolupament que m’ha permès deixar de tremolar cada vegada que done un discurs, ser millor política i comunicar-me millor.

Ara gaudisc moltíssim parlant en públic. És més, gaudisc moltíssim quasi amb qualsevol cosa i m’ha donat la possibilitat de canviar la visió que tinc de mi mateixa i del món.

La formació que Carles va impartir per a EQUO Euskadi m’han sigut de gran ajuda. Sobretot en campanya i ara com a regidor en les relacions amb l’altre partit de l’oposició.

Mai m’haguera imaginat que la política rància de la dreta PNB-PSOE desgastara tant emocionalment. Possiblement, de no ser per la formació de Carles, fa temps que hauria tirat la tovallola. Però gràcies a les seues lliçons, en una situació tan negativa, de forma automàtica, he après a alçar el cap i cercar sempre alternatives de futur, perquè n’hi ha.

Recordant els obstacles superats fins ara, és hora de plantejar-se nous objectius.

Gràcies Carles!”

Com a responsable de formació d’EQUO Andalusia durant els anys 2015-2016, puc dir que els cursos (per a més de 40 persones) que va impartir Carles Porcel, van millorar les habilitats comunicatives en dos aspectes: aplom parlant en públic i aprenentatge per a fer missatges breus.

Jo mateix puc dir que he millorat en la meua seguretat en parlar en públic i ara puc afrontar una intervenció amb confiança. Puc dir que els cursos que imparteix Carles Porcel són molt efectius.”

Sent cap de llista per Equo Euskadi en les autonòmiques basques de 2012, em van recomanar treballar amb Carles Porcel. Jo pensava que ell es dedicaria a donar-me consells sobre el què dir i va resultar que em va ajudar a pensar encertadament i a gestionar-me emocionalment. El resultat final m’ha sorprès gratament, entre altres coses pel poc temps dedicat.

He guanyat en seguretat, la qual cosa m’ha permès afrontar els reptes amb major confiança en mi mateix, no solament en el període electoral o durant la meua activitat política, sinó també en la meua vida personal.

També considere que he millorat notablement les meues habilitats de comunicació, la qual cosa em permet expressar-me amb major claredat.