Per una escola que cuide els nostres fills

Columna 1

Columna 2

Declaració institucional

Expressió humana i significativa

Bona vesprada, passe jo a llegir la moció que presentem en defensa de l’educació pública i en suport a la vaga indefinida del professorat.

L’educació constitueix un pilar essencial de l’estat social i democràtic de dret, tal com reconeix l’article 27 de la Constitució espanyola. El professorat és el principal garant del dret fonamental a l’educació i exercís una funció clau en la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament econòmic i cultural de la nostra societat.

No obstant això, el sistema educatiu públic valencià travessa una situació límit a conseqüència de la gestió del Consell del PP i Vox. El deteriorament sostingut de les retribucions, les massificacions de les aules, la insuficiència de plantilles i l’atac al model lingüístic valencià ha desembocat en una situació insostenible per als docents. Aquesta situació no és aliena al nostre poble.

El professorat del CEIP, i de l’Institut del nostre poble i així com la resta de la comunitat educativa local, pateix diàriament les conseqüències de la falta de recursos i de la pèrdua de poder adquisitiu sumat a una càrrega burocràtica que dificulta la seua tasca pedagògica.

Després de mesos d’infructuoses negociacions entre la Generalitat i els sindicats per aconseguir millores salarials significatives, la rebaixa de les ràtios d’alumnes per classe, una menor càrrega burocràtica i un suport real a l’atenció a la diversitat, el professorat s’ha vist abocat a una vaga indefinida per a defensar la dignitat de la seua professió i la qualitat de l’escola pública.

Com a representants públics del nostre poble no podem romandre indiferents davant la justa lluita dels que eduquen a les futures generacions del nostre poble.

Defensar el professorat és defensar l’escola pública i defensar l’escola pública és defensar el futur del nostre poble. Per això els acords que volem arribar és a manifestar el suport institucional del nostre Ajuntament al professorat del País Valencià i molt especialment als equips directius i als docents de l’escola i l’IES en la vaga educativa indefinida convocada pels sindicats del sector.

I després instar a la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana a reduir de manera immediata les ràtios màximes per aula per a garantir una educació de qualitat als nostres centres, incrementar les plantilles docents i el personal de suport de PT, DAL i educadors i educadores per a fer front a les necessitats reals d’atenció educativa.

Millorar les condicions laborals i retributives del professorat recuperant el seu poder adquisitiu perdut en els últims anys. Reduir la càrrega burocràtica innecessària que asfixia la taxa docent. Reconeixement i protecció del valencià per a garantir la seua presència com a llengua vertebradora del sistema educatiu davant dels atacs recents.

I obrir un procés real de diàleg i negociació amb els representants dels professorats. Així com donar trasllat del present acord a les direccions i als consells escolars. Així com a les seues respectives AFES i AMPES com a mostra de la solidaritat del nostre poble.

I comunicar l’aprovació d’aquesta moció, si escau, a la presidència de la Generalitat, a la Conselleria d’Educació, als grups parlamentaris de les Corts Valencianes i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

PER UNA ESCOLA QUE CUIDE ELS NOSTRES FILLS

Imagineu als vostres fills i filles entrant al col·legi cada matí. El que volem per a ells és que aprenguen, que s’il·lusionen i que es desenvolupen.

Però, què ocorre realment quan l’escola no té els mitjans necessaris?

No parlem de números ni de polítiques llunyanes; parlem del que pateix un xiquet quan la calor a l’aula és sufocant, les gotes de suor baixen pel front i, simplement, és incapaç de concentrar-se en l’explicació del mestre.

En eixe moment, el seu rendiment intel·lectual decau, no perquè no puga fer-ho millor, sinó perquè l’entorn no és propici.

I gaudir d’unes aules amb temperatura apropiada perquè els alumnes es puguen concentrar depén del govern de la Generalitat en mans de PP-Vox.

Les reivindicacions del professorat són, en el fons, una defensa del benestar dels vostres fills.

Vegem què significa cada mesura que demana el professorat per cuidar els vostres fills en el seu dia a dia:

CLASSES AMB MENYS ALUMNES (REDUIR RÀTIOS)

Imagineu al vostre fill alçant la mà i esperant que el professor el veja entre trenta alumnes. En reduir el nombre de xiquets per classe, el mestre pot mirar als ulls a cadascun, detectar si estan tristos o avorrits, i assegurar-se que tots són ben atesos. És la diferència entre ser un número i ser conegut per nom.

MÉS MANS PER A CUIDAR LA SEUA DIVERSITAT

Cada xiquet és únic. Alguns necessiten una espenta extra, uns altres tenen ritmes diferents o dificultats específiques. Tindre més professors i especialistes significa que eixe xiquet que es frustra perquè no entén o pel que siga, tindrà a algú al seu costat guiant-li. Significa que ningú es queda només enfront de les seues dificultats. Perquè els xiquets no perden la marxa, es necessiten més docents.

LA LLENGUA DE LES NOSTRES VIDES

El valencià és la llengua tradicional del País Valencià. La llengua amb la qual parlem als nostres fills quan naixen, de la família, de les amistats, la que escoltem en les festes, en les cançons o en l’expressió artística més volguda.

Expressar-se en valencià, és reafirmar una història comuna. És un sentiment de pertinença.

Una llengua que és útil per a expressar-se en atenció mèdica, en les institucions, en l’empresa, per anar a treballar a Catalunya, a les Illes Balears…

MESTRES PRESENTS, NO ATRAPATS EN PAPERS

Quan un professor passa hores emplenant tràmits burocràtics, eixe és temps que li roba als vostres fills. Volem docents amb la ment lliure per a preparar classes creatives, per a escoltar un problema al pati o per a explicar amb paciència. Menys burocràcia és més temps de qualitat mirant als alumnes, no als ordinadors.

QUE MAI FALTE UN PROFESSOR EN CLASSE

És descol·locant per a un alumne arribar al col·legi i trobar que no hi ha classe per què un docent està de baixa i perquè no hi ha qui substituïsca al mestre malalt. Eixos dies perduts són lliçons que no tornen, llacunes que s’acumulen i sensació d’abandó. Agilitzar les substitucions és garantir que el ritme d’aprenentatge dels vostres fills no es trenque.

DOCENTS TRANQUILS I VALORATS

Un professor atabalat per un sou que no arriba a fi de mes o que se sent menyspreat, transmet eixe ànim a l’aula. Els xiquets noten quan l’adult que els guia està tibant o desmotivat. Dignificar al professorat és assegurar que els vostres fills estiguen en mans de professionals estables i amb ganes d’ensenyar, perquè un mestre cuidat, cuida millor dels vostres fills.

No es tracta només d’una vaga; es tracta d’exigir que els nostres fills no hagen de suar en aules sense recursos, ni sentir-se invisibles en classes massificades. Mereixen una escola on l’entorn els convide a aprendre, on els alumnes se senten segurs i on el seu únic esforç siga estudiar, no lluitar contra les mancances del sistema. Donar suport a aquestes millores és, simplement, posar als xiquets en el centre.

I això està en mans del PP-Vox. I de la pressió que fem com a societat.