Article del psicòleg polític Daniel Eskibel
– Em fa mal l’estómac -deia el meu pare a vegades.
Però eixe no era exactament el seu punt de dolor. Perquè en realitat podia ser el fetge, la vesícula, els intestins o vaja a saber quina part del seu aparell digestiu.
– Jo li dic estómac a tot el que hi ha per ací -deia mentre la seua mà recorria tot tot el seu abdomen de dalt a baix i de dreta a esquerra.
Llavors, enfront d’eixe estómac conceptualment estés fins a abastar-lo quasi tot, era el metge el que havia d’identificar amb precisió on estava el punt de dolor, el malestar d’aquell pacient difícil que era el meu pare.
El mateix passa amb els votants.
En realitat no saben exactament quin és el seu punt de dolor.
És clar que tot votant sent algun dolor. Ja saps: problemes, dificultats, angoixes, pors, obstacles, preocupacions. Sempre dic que és això que ho manté despert a les nits, això que li amoïna.
Només que amb freqüència no sap descriure-ho ni explicar-ho ni localitzar-ho adequadament.
Com el meu pare amb el seu entranyable estómac estés.
Això, que es diu prompte, té una enorme importància en els resultats electorals de qualsevol país. Perquè el candidat que guanya és quasi sempre el que millor identifica el punt de dolor dels votants.
Vaja si importa!
Et conte un secret pertorbador.
Quasi cap polític identifica clarament on li fa mal als votants.
Quasi cap.
I mira que he treballat amb presidents, alcaldes, senadors i una gran diversitat de líders de quinze països. Però el seu diagnòstic, a tot arreu, està contaminat per la seua pròpia visió política, pel context actual i pel microclima de la seua campanya.
Per això necessiten una visió externa, més imparcial i objectiva, menys implicada en el dia a dia del seu equip. Una visió quasi mèdica: la del consultor.
Et conte una cosa encara més pertorbadora.
En general, els polítics tampoc identifiquen clarament el seu propi punt de dolor. No saben quin tipus d’ajuda necessiten de part d’un consultor.
Saben el que volen, però no el que necessiten.
El meu consell de hui és que et centres a descobrir el punt de dolor dels votants.
Que poses en això tota la teua atenció, el teu esforç i els teus recursos.
Per ací has de començar.
I si has començat sense considerar eixe pas, hauràs de replantejar la teua campanya.
