El Big Five i la simplificació de la realitat
Els cinc factors de la personalitat
- Energia
- Afabilitat
- Tenacitat
- Estabilitat emocional
- Obertura mental
Cada persona s’individualitza i es diferencia de les altres per l’acció combinada de tres elements:
- Les característiques qualitatives de cadascun dels cinc factors, tal com cadascun es presenta en la seua personalitat.
- El pes i la rellevància de cada factor amb relació als altres.
- La peculiar interrelació entre cadascun dels factors a l’interior de la personalitat.
Abans d’arribar a com veu el votant la personalitat del líder polític, és imprescindible aprofundir un poc més en el Big Five.
Aprofundint el Big Five
- Energia: És un factor vinculat a l’extraversió, a la força de l’individu que es bolca cap a fora: entusiasme, determinació, confiança en el desenvolupament de la vida, dinàmica, caràcter emprenedor, força… La seua contra cara seria la introversió, l’individu bolcat cap al seu propi interior.
- Afabilitat: Aquest factor fa referència a l’amistós i agradable que pot ser un individu: cordialitat, simpatia, autenticitat, lleialtat, generositat, altruisme, sinceritat, suport als altres… L’hostilitat seria el revers de la medalla.
- Tenacitat: És un factor relacionat amb les aptituds cognitives i de consciència: constància, perseverança, eficiència, credibilitat, minuciositat, responsabilitat… El seu revers seria l’actuar només sobre la base de desitjos i voluntat.
- Estabilitat emocional: És un factor referit a la salut mental i l’equilibri: optimisme, serenitat, solidesa, sensatesa, confiança en si mateix, capacitat per a afrontar els efectes negatius de l’ansietat, la irritabilitat, la depressió i la frustració… Els trets neuròtics o psicòtics serien el seu costat fosc.
- Obertura mental: Finalment, aquest factor al·ludeix a les modalitats de contacte amb la realitat: creativitat, agudesa, enginy, astúcia, claredat, actualització, originalitat, obertura a les noves idees… La contra cara d’aquest factor seria el tancar-se al nou i al canvi.
Si en cada individu humà estudiem aquests cinc vectors, estem en condicions de traçar un retrat psicològic de la seua personalitat. El retrat no serà complet ni exhaustiu, però comprendrà les grans línies d’eixa personalitat.
El Big Five i els polítics
La personalitat del polític vista pel votant
- El votant utilitza els cinc factors del Big Five quan descriurà la seua pròpia personalitat.
- El votant usa els mateixos cinc factors quan descriu la personalitat de les celebritats artístiques, socials o esportives.
- Quan el votant descriu la personalitat del líder polític utilitza només dos factors principals: Energia i Afabilitat.
- La percepció que el votant es forma sobre la personalitat del polític, basada en aquests dos factors, presenta una gran estabilitat al llarg dels anys.
- Hi ha una correlació molt alta entre les característiques d’Energia i Afabilitat que el votant s’atribueix a si mateix i les que li atribueix al seu candidat preferit.
El polític, llavors, per a poder ser reeixit necessita puntuar alt en les següents característiques de personalitat: energia, entusiasme, determinació, dinàmica, caràcter emprenedor, força, confiança en el desenvolupament de la vida, afabilitat, simpatia, caràcter amistós i agradable, cordialitat, autenticitat, lleialtat, generositat, altruisme, suport als altres i sinceritat.
Aquests trets de personalitat fan de filtre per a determinar quina informació és rellevant per al votant, quins aspectes seran atesos i quins no.
Això és imprescindible a causa de la sobresaturació informativa que reben els ciutadans. És tanta la informació que flueix en totes les direccions que la persona necessita simplificar, reduir, esquematitzar i portar tot això a un model més fàcil d’aplicar.
Sembla raonable, en aquest context, que el votant reduïsca la quantitat de variables que ha d’atendre per a avaluar la personalitat del polític.
També sembla raonable que seleccione els trets abans citats, perquè els mateixos semblen ser bons predictors del possible acompliment del candidat en cas de ser elegit.
És com si l’elector privilegiara, d’un mode no conscient, la intel·ligència emocional dels líders polítics per damunt d’altres consideracions.
Finalment, també sembla raonable que el votant s’oriente cap a candidats on percep alguns dels seus propis trets de personalitat. Es tracta d’una identificació inconscient que li dona majors garanties que la seua elecció és la correcta.
