Personalitat del líder polític

L’elector sap que està triant a una persona per a solucionar els seus problemes. I que més enllà dels temes i de la política hi ha un ésser humà implicat en la presa de decisions transcendents.

No tria un número ni una idea abstracta. Tria una persona.

Tria una psicologia, una manera de ser, una modalitat individual de pensar, sentir i actuar. Tria, dada no menor, un determinat tipus de personalitat. Per això és tan rellevant analitzar com visualitza la personalitat del líder polític.

Aqueix perfil psicològic del candidat és un altre cartell lluminós que la campanya electoral ha d’instal·lar i encendre en el cervell del votant.

El Big Five i la simplificació de la realitat

L’ésser humà és molt complex des del punt de vista psicològic. Cada persona és única i irrepetible, i compta amb un conjunt molt ampli de trets en la seua personalitat.

La psicologia ha intentat simplificar tota eixa gran diversitat de variables i construir models amb menys quantitat de factors, però que siguen representatius del conjunt.

Un d’ells és el model conegut com el Big Five.

Es tracta d’un model que assenyala que tota la complexitat psicològica humana pot ser reduïda a cinc factors bàsics, els quals capturen les línies essencials de la personalitat. Amb aquests cinc factors, llavors, es pot descriure i comprendre l’essencial de la personalitat de qualsevol ésser humà.

Els cinc factors de la personalitat

Segons el Big Five, la personalitat està integrada per cinc factors essencials. Els mateixos són els següents:

Energia
Afabilitat
Tenacitat
Estabilitat emocional
Obertura mental

Cada persona s’individualitza i es diferencia de les altres per l’acció combinada de tres elements:

Les característiques qualitatives de cadascun dels cinc factors, tal com cadascun es presenta en la seua personalitat.
El pes i la rellevància de cada factor amb relació als altres.
La peculiar interrelació entre cadascun dels factors a l’interior de la personalitat.

Abans d’arribar a com veu el votant la personalitat del líder polític, és imprescindible aprofundir un poc més en el Big Five.

Aprofundint el Big Five

Ampliarem els conceptes perquè siga més clar cadascun dels factors que componen el model.

Energia: És un factor vinculat a l’extraversió, a la força de l’individu que es bolca cap a fora: entusiasme, determinació, confiança en el desenvolupament de la vida, dinàmica, caràcter emprenedor, força… La seua contra cara seria la introversió, l’individu bolcat cap al seu propi interior.
Afabilitat: Aquest factor fa referència a l’amistós i agradable que pot ser un individu: cordialitat, simpatia, autenticitat, lleialtat, generositat, altruisme, sinceritat, suport als altres… L’hostilitat seria el revers de la medalla.
Tenacitat: És un factor relacionat amb les aptituds cognitives i de consciència: constància, perseverança, eficiència, credibilitat, minuciositat, responsabilitat… El seu revers seria l’actuar només sobre la base de desitjos i voluntat.
Estabilitat emocional: És un factor referit a la salut mental i l’equilibri: optimisme, serenitat, solidesa, sensatesa, confiança en si mateix, capacitat per a afrontar els efectes negatius de l’ansietat, la irritabilitat, la depressió i la frustració… Els trets neuròtics o psicòtics serien el seu costat fosc.
Obertura mental: Finalment, aquest factor al·ludeix a les modalitats de contacte amb la realitat: creativitat, agudesa, enginy, astúcia, claredat, actualització, originalitat, obertura a les noves idees… La contra cara d’aquest factor seria el tancar-se al nou i al canvi.

Si en cada individu humà estudiem aquests cinc vectors, estem en condicions de traçar un retrat psicològic de la seua personalitat. El retrat no serà complet ni exhaustiu, però comprendrà les grans línies d’eixa personalitat.

El Big Five i els polítics

Apel·larem ara a una investigació que estudia aquest model del Big Five en la seua aplicació a l’àmbit polític.

Els investigadors són Gian Vittorio Caprara i Claudio Barbaranelli (de la Universitat de Roma “La Sapienza”) i Philip Zimbardo (de la Stanford University).

D’acord amb els seus estudis, els votants descriuen la seua pròpia personalitat sobre la base dels cinc factors clàssics del Big Five.

També fan el mateix quan descriuen la personalitat de diverses celebritats (persones de diferents àmbits, reconegudes pel públic massiu).

No obstant això, eixos mateixos votants descriuen la personalitat dels líders polítics reduint la quantitat de factors que consideren. De tal manera que ja no opera el Big Five sinó el que podríem dir el Big Two, un model molt més simplificat i reduït per a avaluar als polítics.

La personalitat del polític vista pel votant

La investigació de Caprara, Barbaranelli i Zimbardo s’ha desenvolupat bàsicament als Estats Units i a Itàlia.

Es tracta de dos països molt diferents culturalment: d’una banda, la cultura política anglosaxona i, d’altra banda, la cultura política llatina. No obstant això, les conclusions són les mateixes en un i en un altre lloc, la qual cosa suggereix que són conclusions raonablement generalitzables. D’altra banda, les mostres de població estudiades van abastar a diversos milers d’individus i es va realitzar un seguiment dels resultats durant diversos anys.

Els ciutadans investigats eren votants de Clinton o de Dole (als Estats Units) i de Berlusconi, Prodi, D’Alema o Fini (a Itàlia).

Els descobriments resultants d’aquests treballs són clars, rellevants i contundents:

El votant utilitza els cinc factors del Big Five quan descriurà la seua pròpia personalitat.
El votant usa els mateixos cinc factors quan descriu la personalitat de les celebritats artístiques, socials o esportives.
Quan el votant descriu la personalitat del líder polític utilitza només dos factors principals: Energia i Afabilitat.
La percepció que el votant es forma sobre la personalitat del polític, basada en aquests dos factors, presenta una gran estabilitat al llarg dels anys.
Hi ha una correlació molt alta entre les característiques d’Energia i Afabilitat que el votant s’atribueix a si mateix i les que li atribueix al seu candidat preferit.

El polític, llavors, per a poder ser reeixit necessita puntuar alt en les següents característiques de personalitat: energia, entusiasme, determinació, dinàmica, caràcter emprenedor, força, confiança en el desenvolupament de la vida, afabilitat, simpatia, caràcter amistós i agradable, cordialitat, autenticitat, lleialtat, generositat, altruisme, suport als altres i sinceritat.

Aquests trets de personalitat fan de filtre per a determinar quina informació és rellevant per al votant, quins aspectes seran atesos i quins no.

Això és imprescindible a causa de la sobresaturació informativa que reben els ciutadans. És tanta la informació que flueix en totes les direccions que la persona necessita simplificar, reduir, esquematitzar i portar tot això a un model més fàcil d’aplicar.

Sembla raonable, en aquest context, que el votant reduïsca la quantitat de variables que ha d’atendre per a avaluar la personalitat del polític.

També sembla raonable que seleccione els trets abans citats, perquè els mateixos semblen ser bons predictors del possible acompliment del candidat en cas de ser elegit.

És com si l’elector privilegiara, d’un mode no conscient, la intel·ligència emocional dels líders polítics per damunt d’altres consideracions.

Finalment, també sembla raonable que el votant s’oriente cap a candidats on percep alguns dels seus propis trets de personalitat. Es tracta d’una identificació inconscient que li dona majors garanties que la seua elecció és la correcta.

PD: L’autor d’aquest text és Daniel Eskibel i va ser publicat en el llibre Consultoria Política. El llibre va ser publicat en 2016 per Editorial Amarante, coordinat per Jorge Santiago Barnés, María Gabriela Ortega Jarrín i José Ángel Carpio García, afavorit per la Universitat Camilo José Cela de Madrid i el Centre Internacional de Govern i Màrqueting Polític, i amb la intervenció de 154 experts de 16 països entre els quals em trobava.

Personalitat del líder polític