Autor: Daniel Eskibel
“La intel·ligència consisteix no sols en el coneixement, sinó també en la destresa d’aplicar els coneixements en la pràctica.”
Aristòtil
Política i psicologia. Psicologia i política. Aristòtil va nàixer fa quasi 2400 anys, allà en l’Antiga Grècia. Recordes aquella frase aristotèlica que “l’home és un animal polític”?
Aristòtil deia que la política és la disciplina que s’ocupa dels assumptes generals de la polis, és a dir de la ciutat. Enciclopèdic en els seus coneixements, Aristòtil també va posar diverses de les pedres fonamentals de la psicologia.
Psico és psicologia, cervell, ment, conducta, comportament… Ciutat és política, democràcia, candidats, votants, eleccions. Així sorgeix psicociudad.com.
Viatge cap a la psicologia política
Freud, Sigmund Freud. El seu nom ressaltava en la xicoteta llibreria de poble. Jo tenia 16 anys i em vaig comprar el llibre i me’l vaig devorar en poc temps.
Des d’aquell dia la psicologia forma part de la meua vida quotidiana, sempre, cada dia.
Aquell mateix any de 1975 els carrers del meu poble eren recorreguts per camionetes repletes de soldats. La dictadura militar colpejava fort.
Des d’aqueix temps la política també forma part de la meua vida quotidiana, sempre, tots els dies.
Després va vindre la Universitat. Jo era un barbat estudiant de Psicologia que llegia desenfrenadament. També era un militant clandestí contra la dictadura. Aprenia.
En 1982 em vaig graduar com a Psicòleg. Eixia de la Universitat de la República Oriental de l’Uruguai i començava a exercir la meua professió. 3 anys després queia la dictadura i començava a exercir públicament la meua ciutadania.
Psicòleg en democràcia: treballava en la meua clínica, tenia els meus pacients, dictava classes de Filosofia, i continuava llegint i estudiant. Psicologia social, psicologia de la comunicació, semiòtica, publicitat, més i més psicologia.
Psicòleg en democràcia: també fent política, pintant murs i cartells, escrivint fullets, colpejant porta per porta, parlant en mítings, entrevistat en ràdio i televisió, organitzant i planificant.
En aquells dies no sabia que estava viatjant cap a la psicologia política.
De psicòleg a consultor polític
Un primer pas decisiu va ser abandonar la política partidària. Corria l’any de 1990. Immediatament 3 anys d’estudis de postgrau en Psicologia Social. Anys després la meua primera consultoria política. Tot començava a confluir acceleradament.
Psicologia política, d’això es tracta.
Consultors polítics n’hi ha molts en el món. I n’hi ha molt bons, per descomptat. El que em diferencia és una cosa simple, però contundent: soc psicòleg. Aplique la psicologia política al màrqueting polític, a les campanyes electorals i a la comunicació de govern.
La psicologia del votant, la psicologia de l’elector, la psicologia de la comunicació, la psicologia política… En fi: la psicologia.
Allí està la meua aportació, el meu tema, la meua diferència. Parafrasejant a Jorge Luis Borges, allí està “el meu centre, la meua àlgebra i la meua clau”.
I tot per aquell llibre de Sigmund Freud…
