Article de Daniel Eskibel, psicòleg polític.
Llig en Le Monde Diplomatique una anàlisi de les recents eleccions presidencials a l’Equador. M’interessa especialment destacar un paràgraf de la politòloga Valeska Chiriboga:
===
A l’Equador no votem per ideologies, votem per persones i discursos, i qui aconseguisca catapultar eixa personalitat independentment de la ideologia, genera major part dels vots, com va succeir amb Correa en el seu moment i ara amb Noboa.
===
Catapultar la personalitat del candidat. Allí hi ha una clau per a les campanyes electorals del segle vint-i-un.
La personalitat del candidat.
Ho explica molt bé Chiriboga, a diferència dels “analistos” que segueixen amb el cervell en mode segle vint i que fan malabarismes per a explicar els resultats electorals en termes dretes versus esquerres i viceversa. Fins teoritzen sobre “ones progressistes” i “ones dretanes” a Amèrica Llatina. Però cada nou resultat els mou els vells esquemes i tot torna a començar i han de dir que hi ha un canvi de cicle o una cosa així.
Però no tot són esquerres i dretes.
He explicat una quantitat innombrable de vegades que el vot racional no passa de ser una ficció teòrica sense major correlat real. Pitjor encara li va al vot ideològic. Els votants del segle vint-i-un no voten per ideologies. Que ho diguen si no els magres “votets” que arrepleguen els partits que apel·len a eixe vot no sols racional sinó a més ideològic.
No estic fent cap declaració solemne sobre la fi de les ideologies ni res d’això. Estic dient que la ideologia pesa molt poquet en la decisió de vot.
I que la personalitat del candidat pesa molt.
Una altra analista política, Selene López, comenta de manera similar el resultat equatorià des de les pàgines de Le Monde Diplomatique:
===
Noboa va perfeccionar la personalització política.
===
Simple, clar i contundent.
Personalització política.
Dit d’una altra manera: posar en valor la personalitat del candidat.
