Autor: Daniel Eskibel.

En l’última dècada han guanyat molt de terreny les campanyes negatives. Molts tal vegada han pensat que ja no hi ha lloc per a campanyes positives. Un bon atac, míssils ben dirigits contra el principal rival i… a guanyar!

Però no, les coses no són tan simples. I les campanyes electorals positives continuen tenint amplis espais i molta força.

Han d’estar ben fetes, clar. Però això és el mateix que passa amb les campanyes negatives, veritat?

Macri, Buenos Aires i Punta de l’Est

Mauricio Macri, conegut empresari i líder de l’organització política denominada PRO, va fer ahir un gran pas per a aconseguir ser el Cap de Govern de la Ciutat de Buenos Aires.

Vaig dir un gran pas, no que ja haja guanyat (a l’hora de tancar aquest article Macri liderava amb molt d’avantatge però encara sense poder evitar la segona volta).

I el gran pas el va donar malgrat un debat televisiu en el qual va destacar un dels seus rivals i no per a ell.

On va estar el punt fort de Macri?

No en el debat, per cert, sinó en el poder de la campanya positiva ben feta.

 

Punta de l’Est, any 2000

Creuem per un moment el Río de la Plata. Allí, de l’altre costat del riu i a 30 minuts d’avió, està Punta de l’Est.

Platges excepcionals, mar de puresa inigualable, boscos de pins, turisme d’alt nivell econòmic, milers d’argentins vip cada temporada…i política, clar.
També allí hi ha política i campanyes electorals.

Any 2000, eleccions municipals en el Departament de Maldonado (regió de l’Uruguai on està situada Punta de l’Est). Repassem la campanya d’un dels candidats: l’enginyer Enrique Antía.

Antía arriba a la seua candidatura amb el perfil de gran empresari bolcat a la politica. Amb un cert sabor a outsider, encara que sense embuts no ho fora.

Com va ser la seua campanya electoral? Propostes, propostes i més propostes. Campanya en positiu. Zero atacs als seus adversaris. Zero respostes agressives als qui ho atacaven. I pertot arreu una monografia electoral que constava solament de propostes per a Maldonado. Així eren els seus espots televisius, així la seua fulleteria, així les seues declaracions a la premsa, així les seues falques radials…

Monografia electoral, d’això es tracta.

Tres moments rellevants a tindre en compte:

1) Gran debat entre tots els candidats en una carpa muntada en ple centre de Maldonado, amb públic en viu i transmissió radial monopolitzant audiència. Però Antía és l’únic que no participa, sinó que envia un missatge escrit on explica que el seu no és el torneig d’oratòria ni l’intercanvi d’acusacions sinó les propostes per a millorar la vida de la gent.

2) Frase reiterada cada vegada que Antía és atacat: “davant un atac, una proposta…i davant cent atacs, cent propostes”.

3) Debat televisiu entre Antía i els seus dos principals rivals. Durant dues hores els altres dos ho ataquen sense misericòrdia amb míssils de tota mena. Antía no respon sinó que repeteix propostes i més proposades com si no els estiguera escoltant.

Resultat? Antía va guanyar l’elecció i durant cinc anys va ser l’Intendent de Maldonado. A pesar que un any i mig abans no era registrat per les enquestes perquè ni tan sols arribava a l’1% de la intenció de vot.

És la força d’una campanya positiva ben feta.

 

Buenos Aires, any 2007

Tornem a Buenos Aires.

Ahir diumenge 3 de juny va ser la primera volta de les eleccions a Cap de Govern de la Ciutat de Buenos Aires. “Va guanyar Macri” és el títol unànime de tota la premsa.

Com va ser la campanya electoral del guanyador?

Mauricio Macri és un conegut i reeixit empresari amb un cert aire a outsider de la política, encara que fa ja diversos anys que està incursionant en ella. Ser empresari té, per a la psicologia col·lectiva d’un poble, arestes positives i negatives. Com tot, clar.
L’interessant de la campanya Macri és que ressalta i subratlla i potència les arestes positives.

Què té de bo ser empresari? Quina posició bona permet l’activitat empresarial al cap del votant?

La posició del faedor, el que fa, el que concreta, el que realitza, el que porta a la pràctica les coses.

Una posició tant més bona com més cansada estiga la població de la falta de concrecions dels polítics.

Allí es penja la campanya de Macri, en eixe ganxo. Allí està l’àncora.

Començant pel nom de l’agrupació política: el PRO. Treballar en pro d’alguna cosa és fer-ho a favor, en positiu. PRO, a més, és proposada.

I tota la campanya de Macri va ser una monografia de propostes pertot arreu. El que importava no era el pes de cadascuna de les iniciatives, sinó que cadascuna era un cartell indicador que assenyalava a Macri com l’home que proposa.

Més encara: en posicionar-se com l’home que proposa Macri reposiciona a tots els seus adversaris com els polítics que parlen, discuteixen i es barallen. Ni més ni menys.

Dos moments rellevants que són molt il·lustratius:

1) Cada vegada que és atacat, Macri diu que davant cada atac que reba realitzarà una nova proposta. Recorden Punta de l’Est?

2) Debat televisiu amb els seus dos principals rivals, Telerman i Filmus. Macri no contesta els atacs, els deixa passar com si no hagueren ocorregut. En lloc de respondre alça un cartellet que diu “Proposta” i diu que proposarà alguna cosa i ho fa. Una vegada i una altra, disciplinat. Continuen recordant Punta de l’Est? És, simplement, un format de campanya.

Què pensa la gent de tot això? No sols que és un faedor, sinó que sap cap a on va i què és el que vol. Amb la qual cosa Macri genera al voltant seu una cosa màgica en política: confiança. No hi ha res millor per a inspirar confiança en uns altres que actuar amb confiança en un mateix.

El secret és simple: Mauricio Macri va guanyar perquè va realitzar una campanya positiva molt ben feta.

Les campanyes positives continuen gaudint de bona salut. I les negatives també. O què creien?

 

 

Vols rebre més articles com aquest? Inscriu-te en el formulari i cada setmana rebràs un article com aquest.

Obrir Xat
💬 Necessites ajuda?
Hola 👋
En què puc ajudar-lo?
Comparte esto con un amigo