Quan en 2007 es va publicar -i vaig llegir entusiastament- el llibre en castellà No pienses en un elefante de George Lakoff (hi ha versió en català, No pensis en un elefant), vaig començar a encaixar diferents percepcions de per què el moviment verd i progressista espanyol no és tan sòlid com podria.
Una de les principals idees que s’exposa en el llibre, és que els demòcrates d’EUA, comunicaven a la contra, explicaven el que volien evitar, com un dels factors dels seus roïns resultats electorals, en lloc de saber el que volien, que pretenien aconseguir.
Vaig començar a entendre que els verds féiem -en aquella època militava en un partit verd- el mateix: som antinuclears, lluitem contra el canvi climàtic, etc. Estàvem sobretot a la contra.
Moure’s només en termes del que un vol evitar té diverses repercussions negatives -que és una de les coses que afirma el llibre de Lakoff-. La més òbvia és que un sap del què allunyar-se, però NO té una direcció clara cap a on dirigir-se, la qual cosa dificulta avançar.
Per què hi ha una idea desencertada que podria formular com “si sabem el que NO volem, necessàriament sabem el que volem”. Podem estar en contra de l’autoritarisme, però això no fa saber com crear condicions per a una societat més democràtica.
I Lakoff exposa més qüestions interessants sobre l’ús del llenguatge en política. Un llibre totalment recomanable.
