Una de les estructures de comunicació política que sol tenir resultats contraproduents és la que George Lakoff va popularitzar amb el seu llibre No pensis en un elefant.

Quan negues una cosa, la tendència és pensar en eixa cosa i, en general a promoure la conducta indesitjada.

George Lakoff, ho explica en el seu llibre No pensis en un elefant:

“Quan ensenye l’estudi del canvi de marc, en Berkeley, en el primer curs de Ciència Cognitiva, el primer que faig és donar-los als estudiants un exercici. L’exercici és: No penses en un elefant. Faces el que faces, no
penses en un elefant. No he trobat encara un estudiant capaç de fer-ho. Tota paraula, com a elefant, evoca un marc, que pot ser una imatge o bé altre tipus de coneixement: els elefants són grans, tenen unes orelles que pengen, i una trompa; se’ls associa amb el circ, etc. La paraula es defineix en relació amb aqueix marc. Quan neguem un marc,
evoquem el marc.
Richard Nixon ho va descobrir per la via dura. Pressionat perquè dimitira durant l’escàndol del Watergate, es va dirigir al país a través de la televisió.
Es va presentar davant els ciutadans i va dir: «No soc un xoriço.» I tothom va pensar que ho era”.

Anem a veure-ho en un cartell de l’ajuntament de València.

Fa unes setmanes, quan el Gobierno va autoritzar a passejar a partir de les 8 de la vesprada, gent que vivia prop de l’horta de València eixia a passejar pels camins dels camps. Alguns tenien conductes inacceptables com soltar els gossos pels camps fent malbé les plantes o entrar als camps a furtar la verdura. En una actuació rapidíssima, van posar cartells per l’horta per tal d’avisar als passejants les conductes reprovables.

La meua sorpresa és que la majoria de les pautes descrites en el cartell estaven en termes del que NO s’ha de fer, no del que SÍ s’ha de fer. Cosa que té influència en la conducta de la gent.

El cartell de l’ajuntament comença bé amb un títol en termes del que es vol aconseguir: «Cuidem i respectem l’horta». I el final també està bé. «El treball de les agricultores i agricultors és fonamental i imprescindible per a tots i totes. No t’oblides de protegir-lo i respectar-lo.»

Ara quan dóna les pautes que vol promoure l’ajuntament, la cosa canvia per que totes estan expressades en termes de les conductes reprovables, no de les conductes que vol promoure.

Més avall pose l’original del cartell en la primera columna i i en la segona una proposta en positiu que crec que funcionaria millor, fent que la gent que passeja compliria molt més les pautes proposades.

No està permés en tota l’horta

 En l’horta cal

Dur els animals solts i no replegar els excrements dels animals.

Dur els animals lligats i arreplegar els seus excrements.

Entrar als camps. Eixir-se’n de camins o sendes de ferradura.

Quedar-se dins dels camins i sendes.

Agafar fruites, verdures o qualsevol material, sense el permís explicit i per escrit del propietari.

Les fruites i verdures són dels seus propietaris. Només amb el permís per escrits poden endur-se.

El dipòsit de qualsevol tipus d’abocaments relacionats amb l’explotació agrícola.

El fem que es puga produir, cal dipositar-lo en una paperera o contenidor.

En general els missatges que estiguen aprovant el tipus de conducta que vols promoure tenen més èxit que els missatges de les conductes que vols desaprovar.

La meua hipòtesi es que si s’haguera posat el cartell en els termes que dic, les conductes antisocials, hagueren disminuit més i més ràpid.

Comparte esto con un amigo