Una de les estructures de comunicació política que sol tenir resultats contraproduents és la que George Lakoff va popularitzar amb el seu llibre No pensis en un elefant.
Quan negues una cosa, la tendència és pensar en eixa cosa i, en general a promoure la conducta indesitjada. Ell el va relacionar amb la comunicació a la contra. Per exemple “No a la corrupció”, en lloc de “Si a l’honestedat”, pot semblar el mateix, però ara veurem perquè és diferent.
Si dius “No deixes solt el gos”, per entendre la frase, necessites imaginar-te d’alguna manera un gos solt. I possiblement un gos que va corrents al seu aire. I si t’agrada eixa imatge és més probable que t’agrade veure al teu gos solt i el soltes.
Si dius “Porta lligat el gos”, és molt més probable que en la teua ment aparega un gos lligat, amb el control que suposa de decidir per on vas tu i el teu gos, per tant fa més probable que la gent actue degudament.
Anem a veure aquest fenomen en un cartell de l’ajuntament de València.
Fa unes setmanes, quan el Gobierno va autoritzar a passejar a partir de les 8 de la vesprada i gent que vivia prop de l’horta de València eixia a passejar pels camins dels camps, alguns tenien conductes inacceptables com soltar els gossos pels camps fent malbé les plantes o entrar als camps a furtar la verdura. En una actuació rapidíssima de l’Ajuntament, van posar cartells per l’horta per tal d’avisar als passejants les conductes reprovables.
La meua sorpresa és que la majoria de les pautes descrites en el cartell estaven en termes del que NO s’ha de fer, no del que SÍ s’ha de fer. Cosa que té influència en la conducta de la gent.
El cartell de l’ajuntament comença bé amb un títol en termes del que es vol aconseguir: «Cuidem i respectem l’horta». I el final també està bé. «El treball de les agricultores i agricultors és fonamental i imprescindible per a tots i totes. No t’oblides de protegir-lo i respectar-lo.»
Quan l’Ajuntament dóna les pautes que vol promoure, la cosa canvia per que totes estan expressades en termes de les conductes reprovables, no de les conductes que vol promoure.
Més avall pose l’original del cartell en la primera columna i i en la segona una proposta meua en positiu que crec que funcionaria millor, fent que la gent que passeja compliria molt més les pautes proposades.
|
No està permés en tota l’horta |
En l’horta cal |
|
Dur els animals solts i no replegar els excrements dels animals. |
Dur els animals lligats i arreplegar els seus excrements. |
|
Entrar als camps. Eixir-se’n de camins o sendes de ferradura. |
Quedar-se dins dels camins i sendes. |
|
Agafar fruites, verdures o qualsevol material, sense el permís explicit i per escrit del propietari. |
Les fruites i verdures són dels seus propietaris. Només poden endur-se amb el permís per escrit. |
|
El dipòsit de qualsevol tipus d’abocaments relacionats amb l’explotació agrícola. |
Els residus que es puguen produir, cal dipositar-lo en una paperera o contenidor. |
En general els missatges que aproven el tipus de conducta que vols promoure tenen més èxit que els missatges de les conductes que vols desaprovar, especialment si van en negatiu: “No tires residus en el camp”, és més probable et faces una imatge de tirar botelles o papers, el que indirectament indueixes a fer el que no vols. En canvi: “Guardat els residus per llençar-los a la paperera” és més probable que la gent actue cívicament.
La meua hipòtesi es que si s’haguera posat el cartell en els termes propositius que dic, les conductes antisocials, encara que no hagueren desaparegut del tot, hagueren disminuït més i més ràpid.
Una veïna que té una casa en l’horta, va fer un interessant escrit que posava èmfasi en un detall. Els urbanites no saben que és una “senda de ferradura” i, segons la veïna, alguns interpretaven que podien passar per on volien. L’experiència en altres ajuntaments és que han eliminat eixa indicació i la gent, ha reduït les seues intrusions.
En comunicació cal comprovar si les possibles persones lectores coneixen el significat de certes expressions, com en aquest cas “sendes de ferradura”. La majoria dels urbanites passejants, no saben què és.
Adjunte el text de la veïna:
PER UN ÚS RESPECTUÓS DE L’HORTA
La horta és vida, art, paisatge comestible i cultura ancestral. El seu manteniment en bones condicions implica un treball molt exigent. Lamentablement s’ha produït una invasió de gent després del confinament del COVID 19 pels marges de les séquies, els marges dels camps i sovint per dins d’ells a causa de la ignorància i sobretot a un ban de l’ajuntament de València i del Consell agrari que recomana en el segon punt usar per als passejos dels ciutadans “les sendes de ferradura” que la gent l’interpreta com tot el xafable en guaret o allò no cultivat a primera vista (pot estar sembrat i no veure’s).
Per a revertir aquesta situació desastrosa és urgent i important eliminar aquesta recomanació del ban. Altres ajuntaments de la nostra comarca, prudentment, no ho han recomanat.
Són els llauradors els que mantenen aquestes estructures des de fa segles. Ells són els artistes que regalen aquest bonic paisatge a tots els veïns de l’àrea metropolitana de València que ixen a l’horta a passejar.
Paisatge cultural que no existeix, si ho separem del treball creador que el produeix i de la constància i l’esforç necessaris que són indispensables per a realitzar-lo.
Autora: Una veïna de l’horta de la Carrera Font d’En Corts.
