George Lakoff, en el seu llibre No pensis en un elefant, desgrana quatre mites dels Demòcrates d’EUA de la dècada del 2000, que són aplicables a la política actual progressista i verda valenciana i a la estatal en general.
Idees que semblen naturals però que no resisteixen la realitat i fan perdre oportunitats electorals.
Primer mite. La veritat us farà lliures. ¿Per què parlar del fets i parlar de la veritat, no és suficient? ¿Quines altres opcions, sense mentir, hi ha que poden ser potents?
Segon mite. Cada persona busca el seu propi interés. Si això fora de veres, per què el pobres voten partits que els maltracten econòmicament? Hi ha respostes innovadores que tenen que veure amb l’aplicació de la psicologia social.
Tercer mite. Les campanyes polítiques són de màrqueting. Si la política és pura publicitat, on queda la ideologia? On queda el contacte personal amb el veïnat?
Quart mite. El que els progressistes necessiten és accés als mitjans. Només necessiten accés al mitjans? O necessiten, a més, saber connectar amb la ciutadania de forma significa i emocional?
Pose exemples reals i específics que donen una idea del que es pot millorar.
Assumir nous plantejaments facilita que els votants escolten les propostes amb molta més atenció i, probablement, acaben votant la candidatura.
Baixa’t l’article complet on glose cada una d’aquestes idees distorsionades.
