Un nou article de Daniel Eskibel, psicòleg polític
Un subscriptor m’escriu des de Veneçuela entorn del tema de les emocions en les campanyes electorals:
===
Hola Daniel, interessant com sempre les teues reflexions. L’elecció presidencial argentina va ser llavors una confrontació d’emocions i no de propostes ideològiques; un debat entre la por (a Milei) i la ira cap a Massa i el que ell representa, i bé, al final, va guanyar la ira.
Jorge
===
En efecte, així va ser.
Dos assumptes importants a considerar:
1. El primer eix entorn del qual gira la decisió de vot en qualsevol país és l’eix continuïtat versus canvi.
2. L’essencial sempre és el clima emocional dels votants, molt més que qualsevol aspecte racional.
Si combinem eixos dos assumptes amb les recents eleccions argentines tenim que els votants de Massa buscaven la continuïtat, o fins i tot alguns matisos de canvi però dins de la continuïtat. Gran part d’eixos votants, a més, tenien diferents graus de temor cap al que podia representar la figura de Milei.
Mentrestant els votants de Milei buscaven el canvi i gran part d’ells sentien diferents graus d’enuig cap al que podia representar la figura de Massa.
Tot un arc de por d’una banda i tot un arc d’enuig per l’altre. I efectivament va guanyar l’enuig, la molèstia, el rebuig, això que alguna vegada he definit com “no sé exactament el que vull però sí que sé exactament el que no vull”.
Més sobre emocions i política en Cómo usar la psicologia para conseguir poder político
