Els noms tenen cert nivell d’impacte sobre el comportament tant dels consumidors en el camp comercial com dels votants en el terreny polític.
Els noms dels candidats i dels partits polítics són senyals, cartells indicadors que diuen i suggereixen molt més que el que aparenten. A més en les campanyes polítiques tenen el poder de la seducció i posseeixen una influència que va bastant més enllà del conscient.
Un bon nom és un gran actiu a favor d’una marca, tant en el pla polític com en el món empresarial.
Clar que les marques comercials trien el seu nom acuradament. I ho fan després d’estudis de mercat que els indiquen el possible impacte psicològic d’aqueixos noms.
Però els polítics no trien el seu nom. En realitat, els ve donat d’origen. I amb aquest nom han de lluitar.
Encara que no tot està perdut, per descomptat. Perquè hi ha una dimensió en la qual sí que trien el seu nom per a les campanyes polítiques. Aquesta dimensió és la selecció d’un aspecte del nom.
Per a alguns l’adequat serà el cognom (Chávez, Lagos), per a uns altres el nom complet, per a uns altres un pseudònim (Lula), per a alguns el nom de pila (Fidel) i en alguns casos un signe (ZP en lloc de Rodríguez Zapatero) o una lletra (K en lloc de Kirchner).
És interessant veure aquest fenomen en les eleccions presidencials 2004 dels EUA.
En molts llocs els votants es troben amb les inicials JFK per a referir-se al candidat demòcrata John Kerry. Poc importa que el seu segon nom comence amb F, però no siga Fitzgerald. Siga com siga JFK al·ludeix immediatament a John Fitzgerald Kennedy, un dels grans mites demòcrates del nord-americà mitjà. I així Kerry es tracta de convertir en un nom que ressone en les emocions del públic amb els atributs d’aquell JFK.
Una cosa similar ocorre amb Bush. La seua signatura, els seus avisos de campanya, bona part de la seua cartelleria… quasi tot apunta a George W. Bush. Poc importa que el segon nom no siga Washington: de totes maneres el públic rep el missatge que tracta d’emparentar a l’actual president amb el mític fundador George Washington. D’aquesta manera George W. Bush apel·la a les més profundes emocions tradicionals i patriòtiques d’un electorat sensible a aquestes.
En l’escenari principal de la consciència s’enfronten Bush i Kerry. Però per darrere corre una altra trama en la qual apareixen constel·lacions d’idees i sentiments vinculats a John F. Kennedy i a George Washington.
En suma: no pots millorar el teu nom, però sí que pots triar com el comuniques. És un detall, però un detall que importa. Mai descures el poder dels noms en les campanyes polítiques.
