Autor: Daniel Eskibel
Cau un avió.
Tots volen saber les causes. Són molts els curiosos.
Clar que no tots són iguals ni busquen el mateix. En realitat el món dels curiosos es divideix en dos: d’un costat de la ratlla es paren els ingenus i de l’altre costat els experts (no sé si he de dir-ho, però els primers són legió i els segons a penes uns pocs, com tot en aquesta vida).
Els ingenus són bestioles que caminen en ramats, habitualment sorollosos i crèduls, lleument morbosos i amb accentuada tendència a regalar-se explicacions fàcils (que ningú se senta al·ludit, please).
Els experts, en canvi, són bestioles més solitàries que miren on ningú veu, que escodrinyen més profund amb un lleu deix d’escepticisme. Per descomptat que ells solen trobar explicacions més complexes.
(Estic sentint veus… són ja diversos els lectors que es pregunten què caram té a veure amb la política tota aquesta introducció d’avions caiguts… En fi, els demane paciència, i que continuen llegint)
Els ingenus, diguem que són l’espècie IN, ràpidament trauen conclusions. L’avió va caure per la tempesta, si jo mateix vaig veure el pronòstic del temps per a aquella zona i estava vist que anava a passar. No, en realitat va caure perquè el pilot bevia molt, jo tinc un amic que el coneixia. Que va! L’avió va ser derrocat per un míssil, per una falla mecànica, perquè es va quedar sense combustible, perquè va haver-hi trets en la cabina, perquè l’horòscop del copilot el marcava… La bona senyora de rínxols agrana el corriol mentre li explica a la seua veïna la pura veritat sobre l’accident.
Els experts, diguem que són l’espècie EX, tanquen l’orella i busquen la caixa negra.
La caixa negra!!
Allí està el secret. Per a saber per què va caure l’avió cal trobar la caixa negra i després desxifrar l’enregistrament dels últims minuts de vol. D’aquesta manera no sols s’explica el que va passar sinó que també es projecten mesures per a garantir futurs vols reeixits.
(Paren atenció, perquè ací entra en escena la psicologia política).
El mateix ocorre en la política. El mateix.
On està l’explicació de tots els triomfs electorals i de totes les derrotes? On està la causa última dels lideratges i de les caigudes de popularitat? On nien l’aprovació i el rebuig cap a un candidat, un partit polític o un govern?
La resposta és una sola: en el cervell humà.
El cervell és la maleïda caixa negra!
(Sent el murmuri inquiet dels IN, una mica molestos perquè ells tenen altres explicacions més simples: que si els diners, que si els mitjans de comunicació, que el programa de govern, que l’economia…)
És allí, en el fosc territori del cervell, on es defineix tot. Si poguérem obrir-lo, il·luminar-lo i estudiar-lo detalladament, llavors tindríem una arma mortal per a guanyar eleccions, construir lideratges i defensar governs.
(Els EX escolten, reservant la seua opinió, madurant les seues idees…)
Els polítics encara no ho saben, però la psicologia política fa dècades i dècades que estudia el que passa en el cervell humà respecte a la conducta de vot. I només es pot dir en veu baixa, però la veritat és que els especialistes han avançat molt més del que ningú s’imagina. Molt més.
Per això moltes, moltíssimes eleccions de hui en dia es resolen en un escenari diferent del que ens mostren els periòdics. L’eix d’aquesta escena oculta és l’enfrontament d’alguns EX, portant silenciosament el secret saber sobre les caixes negres, contra innombrables IN, alegres i confiats en la bellesa dels espills de colors. Potser vostés endevinen qui guanya?
