Autor: Daniel Eskibel.
Les informacions i les opinions negatives fan mal.
Un comentarista esportiu qüestiona a un jugador. Una veïna parla malament d’una altra. Un crític de cinema demoleix una pel·lícula. Un amic desacredita a un altre. S’estén un rumor contra un comerç o un producte.
Històries conegudes, veritat?
En l’àmbit de la psicologia del consumidor està comprovat: una bona experiència amb un producte produeix comentaris favorables i una mala experiència genera comentaris desagradables per a la marca.
Iguals efectes? Res de res. Efectes diferents. I molt.
Mentre un comentari favorable s’expandeix a 4 persones, un desfavorable arriba a 10. Diferents velocitats, i diferent voracitat del cervell humà pel bo i el dolent.
El negatiu va més de pressa, es retransmet més, i troba major disponibilitat receptiva.
I en la política?
Quin assumpte. En la política passa una cosa molt semblant. Bah, quasi igual.
John Bullock, de la Universitat de Yale, va investigar el tema en 2006.
L’experiment va ser així:
A un grup de partidaris del Partit Demòcrata (favorables en general a l’avortament) se’ls va mostrar un avís publicitari acusant el Jutge Roberts d’haver incitat a la violència contra clíniques avortistes.
Resultat? Abans de veure l’avís, el 56% del grup ja desaprovava al Jutge Roberts. Però després de veure-ho, la desaprovació va saltar al 80%.
Després els van presentar un desmentiment clar i inequívoc demostrant que el que havien vist era fals. I la desaprovació va baixar, clar.
Però va baixar només fins al 72%!
Queda clar? 56% de rebuig abans de l’atac, la informació negativa alça el rebuig fins al 80%, i el desmentiment sol el baixa fins al 72%.
Bullock va fer el mateix experiment amb un grup de partidaris del Partit Republicà (contraris en general a l’avortament). També ells van créixer significativament en el seu rebuig al Jutge Roberts. Però després del desmentiment la seua desaprovació va tornar on estava abans, al punt de partida.
Conclusions, llavors:
Les campanyes negatives afecten a tots els candidats i fan créixer el rebuig cap a l’atacat fins entre la seua pròpia gent.
Els desmentiments contundents ajuden al fet que els que ja eren partidaris de l’atacat tornen a creure en ell.
Els desmentiments no aconsegueixen tornar a convéncer als que no eren els seus partidaris en el moment de l’atac
En tots els casos em referisc a atacs i defenses ben fetes, la qual cosa té la seua ciència. Però eixe és un altre tema.
Vols rebre més articles com aquest? Inscriu-te en el formulari i cada setmana rebràs un article com aquest.
