Diferenciar-se o morir. Sembla ser un d’eixos dramàtics eslògans revolucionaris: Llibertat o mort, Pàtria o mort… i crides similars. Però no. En realitat és el nom d’un llibre de Jack Trout (un dels autors de la teoria del posicionament i del màrqueting de guerra).
Diferenciar-se o morir. Aplicat a la política: diferenciar-se o perdre, diferenciar-se o fracassar.
Un boig contra direcció
Val recordar un acudit vell i conegut. El protagonista és un boig (dit afectuosament, per cert).
El boig va conduint el seu automòbil pels carrers d’una enorme i populosa capital. En arribar a la principal avinguda es fica en ella però… contra direcció! I allí va conduint cap al nord mentre tots avancen en sentit contrari, cap al sud. Va esquivant els milers i milers de vehicles que se li venen de front.
Accelera enmig del caos de botzines i frenades, i encén la ràdio per a dissipar l’estrés. En això escolta un butlletí urgent de notícies. La veu crispada del locutor anuncia: “Últim moment. Perill en la principal avinguda. Un boig circula contra direcció a tota velocitat. Repetisc: un boig circula contra direcció”.
El boig mira de reüll cap a la ràdio mentre passen brunzint milers d’altres automòbils en direcció contrària. I li parla al locutor:
“Un? Què va, home. Milers! No és un, són milers. Milers de bojos contra direcció”.
El malson dels clons
Imagina un món de malson. Una campanya electoral de malson. On tots els candidats són clons. On totes les campanyes són clons.
Encens el televisor. Una peça publicitària electoral d’un partit. Després una d’un altre partit. Després una altra d’un tercer partit. I així successivament. Totes iguals. Els mateixos jingles, els mateixos colors, els mateixos eslògans, els mateixos guions, els mateixos actors, els mateixos missatges. Publicitat clonada.
Encens la ràdio. Entrevisten un candidat. Després a un altre. Després a un tercer. I així successivament. Tots iguals.
Monòtons. Repetitius. Les mateixes propostes. Les mateixes idees.
Les mateixes veus. Les mateixes frases.
Candidats clonats.
Socors!
Desperta’t!
Que només és un malson.
El mimetisme no és per als polítics
Alguns animals es mimetitzen extraordinàriament bé amb l’ambient en el qual viuen. Tant que poden passar inadvertits per complet. Com ocorre també amb els soldats i els seus uniformes camuflats amb el terreny on operen.
Però el que és bo per als animals o per als soldats, no ho és per als polítics. Per contra: passar inadvertits és mortal.
I saps què? Per a la gent comuna, eixa que viu a moderada distància de la política i els seus vaivens, els polítics són quasi clons. “Són tots iguals”, diuen. I realment els perceben molt però molt iguals entre si.
Per això, més val ser un boig contra direcció. U. Ser 1.
On estan els vots?
Els vots estan en la diferència. Si et veuen igual als altres, continuaran votant als altres. Perquè et voten t’han de distingir. Han de tindre’t present en la seua ment. Han d’identificar-te. Han de diferenciar-te dels altres.
Vols un consell?
Ajuda els votants a diferenciar-te.
Sigues diferent.
Enlaira’t del fons gris dels clons.
Per a això és necessari estudiar als candidats competidors. Analitzar-los.
I després analitzar la teua pròpia candidatura. Buscar les diferències.
Marcar-les. Subratllar-les. Mostrar-les.
Ser eixe boig que va contra direcció.
Recorda: diferenciar-se o morir.
