Totes les enquestes marcaven que en 2006 el llavors president Lula seria reelegit en primera volta, però no va poder superar el 50% dels vots que tots els analistes donaven quasi com un fet.
En realitat el president del Brasil ja escapava feia temps d’una greu crisi política que el va perseguir durant anys: les acusacions de corrupció.
L’escàndol polític va acabar amb les carreres de diversos dels principals dirigents del governant PT (partit del treball), encara que durant molt de temps va semblar que Lula quedava al marge i no era tocat per la crisi.
Finalment, la crisi va esclatar, també, en plena campanya electoral.
Els brasilers van veure en els informatius televisius, per exemple, les operacions de la seua campanya política per a comprar un informe que acusara de corrupció el candidat rival, Gerardo Alckmin.
El nou escàndol va acabar amb el mateix cap de campanya de Lula i segurament va provocar un impacte molt fort en els electors, particularment en els indecisos i en els de vot poc ferm.
Amb seguretat aquest fet va influir en el fet que el president no arribara a la meta de guanyar en primera volta.
Malgrat tot, Lula va fer una molt bona campanya que va buscar cobrir les seues possibles febleses.
Els seus espots de televisió van ser una mostra interessant de com va buscar reparar la seua imatge.
El protagonista dels espots televisius és el candidat, no el qüestionat PT. Lula es mostra amb camisa blanca i corbata. El blanc és una molt bona elecció perquè habitualment és un bon color per a transmetre imatge de puresa, neteja, honradesa.
Tota l’escenografia que l’envolta li afig atributs d’home d’estat, de modernitat, d’executivitat. Sembla més un presentador televisiu de notícies que un candidat a la Presidència, i això tal vegada es relaciona amb la credibilitat que cerca i que està colpejada en el seu partit, i potser sobreviu millor en els noticiaris amb els quals s’informen cada nit els brasilers.
«Lula de nou, amb la força del poble» és la idea força.
El missatge és quasi transparent: ara que els polítics l’han abandonada (els seus adversaris perquè el qüestionen àcidament i els seus companys perquè el van trair per temes de corrupció), és l’hora de recolzar-se en el poble.
La campanya televisiva mostra més detalls: la puresa del cel i de la gamma cromàtica dels espots transmet una sensació de neteja, una cosa indispensable en l’estratègia defensiva enfront dels escàndols que l’han sacsejat.
I el lloc des d’on parla Lula també diu el mateix: un lloc impecable, ordenat, prolix, clar.
Són missatges defensius, reitere.
I està bé que ho siguen perquè Lula havia de tancar la bretxa en el tema corrupció. Els espots són una operació quasi quirúrgica de sutura, d’intent de clausura del tema. Tracta de convéncer que corruptes podran ser els altres, però ell no mai.
Defensar-se quan s’està sota un atac no només no és dolent, sinó que és imprescindible. No és veritat que no hi haja millor defensa que un bon atac. És una fal·làcia que porta a terribles errors.
En realitat no hi ha millor defensa que una bona defensa.
Una defensa seriosa, intel·ligent, tranquil·la.
Una defensa que no amplifica les crítiques dels adversaris.
I Lula defensa la seua reelecció així: desmuntant quasi lateralment els atacs que li fan. Amb subtilesa, rellançant la seua imatge, comunicant bé, tancant bretxes.
Així va arribar a la segona volta electoral. Amb avantatge, però encara sense la certesa clara del triomf. Encara que amb alguns elements jugant a favor seu. Per exemple:
L’agenda política va deixar d’estar marcada pels escàndols de corrupció, passant a primer pla els temes econòmics on Lula tenia més força que el seu adversari (especialment perquè el Pla Borsa Família va beneficiar a quasi 40 milions de brasilers i els va entregar uns 40$ mensuals en efectiu a canvi d’enviar els seus fills a l’escola i vacunar-los, la qual cosa li va fer guanyar el suport massiu del Brasil pobre del nord i del nord-est).
Lula va canviar la seua estratègia i va decidir concórrer als debats televisius (un total de 4 en un mes), debats en els quals va fer pesar el seu carisma molt més gran que el del seu rival. La personalitat del candidat juga un paper rellevant en aquests casos.
Alckmin, el rival de Lula, degué jugar a la defensiva, ja que es va posar en dubte la seua disposició a continuar amb el molt popular Pla Borsa Família.
Finalment, i malgrat estar perseguit pels escàndols de corrupció contra el seu partit, Lula va ser reelegit com a president del Brasil.
