Bregar amb els primers mesos en el càrrec públic és un article que m’han publicat en Diari la veu.
Dos aprenentatges importants, especialment per als nous càrrecs electes: ampliar la zona de confort i fer la vida sostenible. Amb això serà més fàcil aconseguir resultats polítics en la nova legislatura.
Els primers mesos d’estar en un càrrec públic com a regidor/a o diputat/ada solen ser els més complicats perquè s’ha d’aprendre a adaptar-se a un ecosistema molt diferent del que la persona està acostumada.
Les dificultats venen perquè la persona fa una transició molt brusca. Significa passar de l’àmbit del col·lectiu del seu partit, on en general hi ha un bon ambient i es poden matisar les idees, a un context on, en el millor dels casos, hi ha un debat que pot ser dur, però honest, i en el pitjor, pot haver-hi intervencions molt agressives que fan acoquinar molta gent, que fan que coste de centrar-se, de saber quan contestar adequadament, etc.
Hi ha dos aprenentatges que són importants de desenvolupar per tindre un bon rendiment polític. I no sempre es fan adequadament.
Per una banda, s’ha d’aprendre a ampliar la zona de confort i, per l’altra, s’ha d’aprendre a fer la vida política sostenible.
Anem pel primer aprenentatge: ampliar la zona de confort. Sovint es diu que cal eixir de la zona de confort, però això no està ben formulat. Si ixes de la teua zona de confort, entraràs en una zona incòmoda i la tendència serà tornar a la zona de confort. La meua proposta és ampliar la zona per sentir-te còmode/a en situacions noves.
No pots sentir-te segur/a si no coneixes el context, si no saps com funciona la institució o com tractar els servidors públics, etc. I això no s’aconsegueix només tenint el càrrec; la persona s’ha d’acostumar, s’ha de familiaritzar amb el nou context, i així anar guanyant seguretat, de manera que incrementa la confiança en un/a mateix/a.
Però no sempre els càrrecs novells (ni els veterans) guanyen seguretat, ni tan ràpid, ni amb la qualitat adequada.
Els partits valencianistes i progressistes solen estar més enfocats en la ideologia, en el programa, i menys en les habilitats adequades per exercir el càrrec. A voltes tenen la sensació d’estar «sols davant del perill». Per això és important l’ajuda d’algú professional, per facilitar aquestes transicions a nous rols polítics que siguen consistents i així assolir fer un bon paper polític.
Un exemple. Tinc una clienta que fa mig any va entrar al ple municipal en substitució d’una altra regidora i que estava en l’oposició. Posava molt l’èmfasi a fer les coses «correctes» en activitats com fer una roda de premsa de presentació: què havia de dir, com havien de ser les seues intervencions, etc. I, sovint, en veure que li eixia bé, anava agafant confiança en si mateixa.
Una metàfora que sol funcionar bé per guanyar sistemàticament confiança és la de l’escala. Cada vegada que vas guanyant seguretat en algun assumpte, puges un esglaó. Que has sabut parar-li els peus a un regidor del govern, puges un altre escaló. I així successivament.
Aquesta regidora es va trobar que el portaveu del govern, des del principi li havia agafat la «tecla» amb la qual ella reaccionava negativament. I ella es descol·locava una volta i una altra fins que la vaig ajudar a aprendre a posar-se al seu lloc sòlidament, i a tallar amb elegància i contundència l’altre. Segurament ho hauria aconseguit ella sola, però li hauria costat més temps i patiment.
I ara anem pel segon aprenentatge: fer la vida política sostenible. Què vol dir això? No solament és no cremar-se, sinó també aprendre a gestionar-se emocionalment dins i fora de la política. Si tens ganes de treballar en política, has de tindre clar que és molt exigent en temps i en esforç mental, i si no saps posar límits, la política et pot menjar. Pots descuidar els amics i, si en algun moment els necessites, adonar-te que t’has distanciat massa. Pots calfar-te el cap massa i arribar a casa i, en lloc d’estar amb la teua parella i els teus fills, estar absent. Aquestes situacions fan insostenible la vida política i, al final, poden desembocar en una vida desequilibrada. Cal saber quan desconnectar, cal saber mantenir una actitud sòlida davant de les situacions adverses (a voltes els novells se senten intimidats amb raó o sense) o com mantenir la iniciativa durant tota la legislatura, de manera que pugues apreciar els assoliments aconseguits.
Des del principi de la legislatura, és molt important aprendre a mantenir-se sòlid en aquestes situacions i evitar cremar-se. Així viurem una vida política sostenible, tindrem més benestar i serà més fàcil assolir èxits polítics significatius.
Si coneixes alguna persona que li pot interessar, per favor, passa-li l’enllaç.
