Una crisi és mal moment per a l’oratòria exaltada.

Vegen el vídeo amb atenció.

El context és conegut: una revolta policial a l’Equador [2010], el president Correa és agredit amb una bomba de gas lacrimogen i després és retingut a l’hospital on rebia atenció. Finalment, va ser rescatat per l’exèrcit enmig de violents enfrontaments armats. El país sencer, així com la comunitat internacional, va estar en suspens tot el dia.

Precisions inicials
El que s’analitza en aquest article és solament la comunicació política amb la qual va reaccionar a la crisi el primer mandatari equatorià. D’altra banda, ha de quedar clar el següent:

1. Rafael Correa és el President democràtic dels equatorians. Va ser legítimament triat i l’única manera igualment legítima de substituir-ho és a través del vot, en les circumstàncies i les formes establides per la constitució i la llei de l’Equador. Tots els altres procediments són repudiables i il·legítims.
2. La bona o mala comunicació no significa de cap manera que la gestió presidencial en si mateixa siga bona o dolenta.
3. Correa va demostrar valentia personal de llarg a llarg de l’episodi i la seua fermesa va ser important per a sostindre al govern democràtic.
4. Comunicar-se bé en una greu crisi en la qual fins a la pròpia vida està en perill és extraordinàriament difícil.
5. És important aprendre dels errors perquè tot governant, tard o d’hora, travessa per una situació de crisi en la qual ha de comunicar-se. La crisi podrà ser menor o major, però sense dubtes arribarà. Sempre.

Com ha de ser la comunicació de crisi d’un President?

* Una comunicació ferma i decidida però calma, tranquil·la. No pot agregar llenya al foc. No pot agregar descontrol al descontrol. No pot avivar un clima agressiu amb la seua pròpia agressivitat.
* Un missatge clar en les seues conviccions però institucional. No és un polític més: és el President en exercici del seu càrrec. I com més dramàtic siga el moment més ha de representar al conjunt de la societat (encara als qui discrepen amb ell).
* Ha de transmetre serenitat, estabilitat, temprança.

El que no ha de fer un President en situació de crisi és una oratòria exaltada. Perquè eixa oratòria exaltada porta amb si 2 grans riscos. Un per al país i un altre per al propi orador.

El risc per al país té a veure amb la psicologia de les masses. Hi ha moments en els quals basta una espurna per a desencadenar un infern de reaccions col·lectives de caràcter irracional.

I eixa oratòria exaltada pot ser el senyal d’eixida, pot ser el clic per a l’explosió, per a la violència, per a la irracionalitat col·lectiva.

El risc polític per a l’orador pot estar en el futur. Perquè, més enllà de les reaccions inicials, pot transmetre un missatge negatiu als ciutadans. Un missatge d’inestabilitat enviat just quan la gent necessita veure líders de confiança.

Sé que l’oratòria inflamada moltes vegades ajuda a un ràpid suport inicial de curt termini. Subratlle: de curt termini. El problema és que la vida segueix i aquest guany inicial pot estar ferida de mort per la mateixa exaltació que la va produir.

Vegen de nou el vídeo.

Observen el gest de Correa en afluixar-se la corbata i obrir-se la camisa. Observen el seu puny tancat. Escolten les seues paraules i el to de veu amb el qual les llança.

Això és el que un President no ha de fer en matèria de comunicació de crisi. Un error, sens dubte. Tornant al títol: una crisi és mal moment per a l’oratòria exaltada.