Una conversa amb Nathaniel Stinnett del Environmental Voter Project (Projecte de votants ambientals)
Una traducció de l’article en anglés: ‘Basic peer pressure’: The plan to turn out millions of pro-climate voters in the 2024 U.S. election
Amb les eleccions de novembre que s’acosten ràpidament, les campanyes polítiques a tot el país són dirigides al grup més cobejat: “els votants probables”. Un cop s’identifiquen, la majoria de campanyes les inunden amb correus, trucades telefòniques i anuncis.
Però el Environmental Voter Project capgira la saviesa de campanya convencional. L’organització sense ànim de lucre persegueix aquells que tenen registres de votació tan descoratjadors que són descartats per altres campanyes. El fundador i director de l’Environmental Voter Project (EVP), Nathaniel Stinnett, creu que hi ha or en aquestes llistes de “votants poc probables”, i la seua organització els ha estat explotant des del 2015 amb un gran èxit. Segons un informe que el grup va publicar l’any passat, el Projecte de votants ambientals ha transformat prop d’1,5 milions de votants improbables en votants constants que tenen una cosa en comú: “el canvi climàtic i el medi ambient” encapçala la seua llista de preocupacions.
[Nota del traductor. Als EUA per a votar cal registrar-se, no és com a Espanya que per omissió qualsevol persona pot votar.]
Yale Climate Connection va parlar amb Stinnett sobre el seu enfocament contraintuïtiu i les estratègies que qualsevol pot utilitzar quan parla amb amics i familiars sobre les eleccions.
La transcripció següent ha estat editada per concisió i claredat.
Yale Climate Connection (YCC): Com parla el Projecte de votants ambientals sobre el canvi climàtic a les persones que ja es preocupen pel problema, però que tenen registres de vot pobres?
Nathaniel Stinnett: La millor manera d’aconseguir que els votants preocupats pel clima vagen a les urnes és no parlar del canvi climàtic. En primer lloc, cal reconéixer que els éssers humans són animals socials. La millor manera de convertir els no votants en nous votants és utilitzar formes matisades de pressió social que facen semblar que tothom que es preocupa pel canvi climàtic està votant aquest any. Volem que la gent pense que, com a algú que es preocupa per la crisi climàtica, ser votant és una part necessària de la seua identitat. Si ho podem fer, definitivament votaran aquesta tardor.
Tots som fills de la Il·lustració i, per tant, ens agrada pensar que la millor manera de fer qualsevol cosa és convéncer racionalment la gent de la importància de fer-ho. Però mira els anuncis de cervesa. No intenten convéncer-te de comprar el seu producte perquè té els millors ingredients. Intenten alinear el seu producte amb el tipus de persona que voleu ser. I fer que la gent vote requereix el mateix tipus de missatgeria.
Al Projecte de votants ambientals, realment només fem dues coses. Identifiquem persones que es preocupen profundament pel canvi climàtic, però que no voten. I després els convertim en millors votants. No hem de canviar d’opinió sobre la crisi climàtica, només hem de canviar el seu comportament.
YCC: I com ho fas?
Stinnett: El primer pas és només la pressió bàsica dels companys. Trucarem a algú per telèfon i direm: “Sabies que l’última vegada que hi va haver eleccions 127 persones al teu bloc van votar?” És com aquella merda juvenil que escoltaries en un pati de quart de primària. Però funciona perquè quan pensem que altres persones com nosaltres estan fent alguna cosa, és més probable que també ho fem.
Aquí teniu un exemple una mica menys juvenil. Tots volem ser considerats com a persones honestes i de confiança. Per tant, els enquestadors i la gent dels nostres bancs telefònics parlaran amb aquests ecologistes sense vot i els preguntaran: “Teniu intenció de votar abans o el dia de les eleccions?” La manera com es presenta la pregunta fa que siga molt difícil que algú diga: “No votaré”. Els científics del comportament l’anomenen “arquitectura d’elecció”. Construeixes la pregunta de tal manera que faces molt difícil que algú diga que no.
Normalment, algú dirà: “Oh, sí, votaré el dia de les eleccions”. I això és com un parany que els tanca. Perquè llavors podem fer un seguiment just abans de les eleccions i dir: “Ei, només volia recordar-vos que fa unes setmanes vau dir a un dels nostres enquestadors que votareu el dia de les eleccions. Això serà el dimarts vinent. Encara és el teu pla?” Com a persona honesta, és important que complisques les teues promeses, oi? Així que estem equiparant l’acte de votar amb si és una persona honesta que compleix les seues promeses o no. I aquest és un impuls d’acció molt més potent.
La clau és que els vols fer creure que els veritables ecologistes voten: que si et preocupa el medi ambient, has de ser votant. La manera més poderosa d’aconseguir que un ecologista vote és equiparar el fet de votar amb ser un bon ecologista.
YCC: Crec que molta gent diria que el vostre mètode és manipulatiu.
Stinnett: Per descomptat, és manipulatiu. Si estàs intentant canviar el comportament d’algú, per definició estàs intentant manipular-lo.
YCC: Funcionaria això perquè els lectors de Yale Climate Connections parlen amb els seus amics i familiars?
Stinnett: Sí. En primer lloc, sigueu alt i orgullós de ser un votant, un votant ambiental. En aquesta era de les xarxes socials, tots tenim un capital social que portem amb nosaltres cada dia de la nostra vida. Tots els nostres amics i familiars, i la gent de les xarxes socials, ens busquen pistes sobre quin és un comportament acceptable. Si els teus amics saben que ets ecologista, saben que et preocupa molt el canvi climàtic, és molt important que faces públic sobre el fet que estàs votant i que estàs votant perquè eres ecologista. Aquest exemple tan públic que poseu als vostres amics i companys és molt més poderós que qualsevol combinació màgica de paraules.
La segona cosa és que no us deixeu atrapar en el parany d’intentar convéncer la gent del valor del seu únic vot. Aquest no és un argument matemàtic que guanyareu. En lloc d’això, voleu fer-ho sobre quin tipus de persona volen ser. Volen ser un ecologista compromés cívicament o un que els deixa passar el món? Vols fer-ho sobre ells. Perquè no es tracta de votar, es tracta de votants.
YCC: Visc a Arizona i informe principalment del sud-oest. Hi ha alguna cosa única en aquesta regió que influeixi en el treball del Projecte de vot ambiental aquí?
Stinnett: Sens dubte. Hem identificat 230.000 habitants d’Arizona per als quals el canvi climàtic és una prioritat, però és poc probable que voten aquesta tardor. Aquesta és una gran xifra en un estat on 10.000 vots van decidir les últimes eleccions presidencials. El grup al qual ens dirigim són persones que, si els despertes a la nit, cridaran “Canvi climàtic!” Aquesta és la seua prioritat número 1 i ja estan registrats per votar. Tanmateix, quan mirem el seu historial de votació pública, veiem que no van votar a les darreres eleccions presidencials ni a cap elecció des de llavors. Només necessiten una intervenció de participació. Només necessiten que el seu comportament canvie, no les seues ments o opinions. Aquesta és només una gran oportunitat política per als que estem en el moviment climàtic.
YCC: Hi ha diferents enfocaments per crear supervotants entre els ecologistes de diferents comunitats ètniques i racials? Per exemple, el percentatge de gent d’Arizona que són indígenes és més del doble que el del conjunt del país.
Stinnett: Primer hauria d’explicar que, òbviament, hi ha una dotzena de maneres diferents de definir “ambientalista”. Només ens adrecem a persones que probablement enumeren el clima o algun altre problema ambiental com la seua prioritat número 1 sobre tots els altres. I si feu servir aquesta definició, el grup objectiu són desproporcionadament joves, desproporcionadament persones de color i ingressos desproporcionadament més baixos.
Un problema específic de la vostra zona és que molts nadius americans no tenen adreces de correu electrònic. Per tant, és molt difícil fer molts correus directes. Però també sabem que és molt important comunicar-se amb els nadius americans a Arizona. Només el 2% dels votants registrats a Arizona són nadius americans, però el 6,6% de la nostra població objectiu a l’estat és indígena. Això vol dir que hem de fer més i gastar molt més. Així doncs, destinem més recursos per arribar-hi.
YCC: Vas dir que la teua definició operativa d'”ambientalista” són desproporcionadament persones de color. Quins altres reptes hi ha per arribar a aquest grup demogràfic?
Stinnett: La gent del moviment climàtic sovint no pensa que la supressió dels votants siga un problema que ens afecte, però ho fa absolutament. Si una entitat governamental intenta dificultar que algú vote, és probable que s’adrecen a persones de color, joves o persones amb ingressos més baixos. I aquí mateix hi ha el cor que batega el moviment climàtic modern. Per tant, un gran repte al qual ens enfrontem és ajudar-los a superar els esforços de supressió dels votants. A més, una història de supressió de votants ha convençut molta gent que votar és molt més difícil per a ells del que és realment. I, per tant, una cosa que és especialment difícil és que hem de superar un nivell addicional de vacil·lació sobre la votació.
YCC: Com gestioneu aquest obstacle?
Stinnett: Molta part està en els nostres missatges. Literalment, només permet que la gent conega informació bàsica que podria canviar la seua visió sobre el difícil que és votar. Així que podríem dir alguna cosa com: “Sabies que la mitjana de la població d’Arizona tarda 14 minuts a votar?” Per dir un temps a la impensada, però aquest és el tipus de missatge real que fem servir.
Aquí teniu un altre exemple que s’aplica a tothom del nostre grup objectiu. El 2020, Nevada va aprovar una llei universal de vot per correu. Dos anys més tard vam preguntar als votants registrats si l’estat tenia vot per correu i el 81% de la gent de Nevada va dir que sí. Ara, sembla una bona xifra. Però a Nevada, literalment, tots els votants actius registrats reben una papereta per correu. Això vol dir que un de cada cinc habitants de Nevada no tenia ni idea que estaven a punt de rebre una papereta per correu. Així que vam enviar el que s’anomena correu “avís” a tots els nostres votants. Vam dir: “Esteu a punt de rebre la vostra papereta per correu. No el llenceu. Se semblarà a aquest. És quan arribarà. I quan ho rebeu, si teniu preguntes, ací està l’oficina estatal amb la qual hauríeu de contactar”.
YCC: Un missatge que vaig veure repetit al vostre lloc web és: “Sempre és el dia de les eleccions per a l’EVP”. Què vol dir això?
Stinnett: Quan estàs en el negoci que canvia el comportament, la repetició importa. Per molt intel·ligents que ens pensem i per molt que posem a prova els nostres missatges, la senzilla veritat és que com més sovint pugueu parlar amb votants de baixa predisposició, més probabilitats hi haurà que pugueu canviar els hàbits de vot. L’enfocament d’EVP no és saltar d’una gran elecció a una gran elecció. Intentem identificar tots els votants ambientals de baixa tendència d’un estat i després parlem amb ells sempre que tinguen eleccions, per petites que siguen. Fins i tot si es tracta d’una elecció per al síndic de la biblioteca, l’aprofitarem com una oportunitat per a intentar impulsar-los perquè esdevinguen un millor votant. En 2024, ja hem estat actius en 137 eleccions. Molts d’ells, potser fins i tot la majoria, no tenien res a veure amb l’elaboració de polítiques ambientals. Però tenien tot a veure amb el canvi de comportament. El nostre pensament és: Com ens atrevim a deixar passar unes eleccions sense utilitzar-les com a forma d’intentar impulsar aquesta gent perquè es convertisca en votants habituals?
Heus aquí per què. Suposem que us fem votar per primera vegada en una petita cursa de l’Ajuntament amb poca participació. Dos mesos més tard, el registre d’haver votat apareix als fitxers públics dels votants. I llavors és com si hi hagués un far vermell brillant al costat del teu nom, que diu: “Ei, mira’m, ara soc votant”. Tothom que es proposa per al senat o president ho veu. De sobte, has passat d’algú que no estava al radar dels polítics a algú que és molt i molt important per a ells. En definitiva, no estem centrats a guanyar eleccions específiques. Estem centrats a canviar l’electorat. Volem fer que qualsevol que es presente per qualsevol cosa acabe mirant l’expedient electoral d’aquí a dos o tres anys i diga: “Mare meua, d’on han eixit tots aquests votants ambientals?”
Si aconseguim que això passe, és millor que cregues que els polítics començaran a liderar el clima. Res motiva més un polític que la perspectiva de guanyar o perdre unes eleccions.
I ho dic no per ser cínic, sinó per reconéixer l’aritmètica brutal de com funciona la democràcia. O vas on hi ha els vots, o ja no arribes a ser polític. Per tant, la nostra feina a EVP és treballar durant tot l’any en totes les eleccions per intentar augmentar dràsticament el nombre d’ecologistes que voten. En definitiva, això determinarà si els polítics lideren el clima. De la mateixa manera que l’elaboració de polítiques climàtiques no s’atura mai, la nostra feina per garantir que el moviment climàtic tinga poder polític no s’atura mai.
[Yale Climate Connections Ajudem a milions de persones a entendre el canvi climàtic i què fer-hi. Ajuda’ns a arribar a més gent com tu. Fes una donació ]
