Article del psicòleg polític Daniel Eskibel.
Jonathan Haidt és un investigador en psicologia social molt interessant. Dels més interessants de l’actualitat. Fa un parell d’anys va publicar un article de divulgació en la revista Time, en coautoria amb Caroline Mehl. D’eixe article compartisc amb tu el següent paràgraf:
===
“Quan els estatunidencs es preparen per a organitzar els sopars d’Acció de Gràcies i altres menjars festius, es presta molta atenció al menjar que se serveix, a com parar taula i a la llista de convidats. Però, hi ha algú que estiga preparant la taula per a una bona conversa? Enguany, sí.
Si pogueres triar, quin d’aquests dos menús preferiries servir?
Menú A: Lluita per la veritat i la virtut.
Aperitiu: Identificar a les persones amb males creences.
Plat principal: Demostrar que eixes persones estan equivocades.
Postres: Canvia la seua manera de pensar perquè compartisquen les teues bones creences.
Menú B: Diverteix-te.
Aperitiu: Millora les relacions entre tots els comensals.
Plat principal: Fes que el menjar siga agradable i memorable.
Les postres: Fes-te més intel·ligent.”
===
En realitat aquesta decisió entre el menú A i el menú B no l’hem de prendre només en les festes sinó que, amb xicotetes adaptacions, també l’hem de prendre en qualsevol reunió social o conversa casual en la qual participem.
Qualsevol reunió o conversa. Molt especialment quan sorgeixen temes difícils. Particularment quan sorgeixen temes polítics.
En general, la nostra tendència natural és a inclinar-nos sense pensar cap al menú A. Ho fem tot el temps, de manera que no hi ha molt que puga agregar en eixe sentit.
Però l’interessant sembla ser el menú B.
Interessant perquè quasi ningú ho fa i perquè té efectes molt potents. Inclús té efectes potents a l’hora d’intentar convéncer a uns altres sobre qualsevol idea.
Per què el menú B és no sols més intel·ligent i divertit si no a més és més efectiu per a convéncer a algú d’alguna cosa?
Per una raó clau. Una cosa tan important que et demane que prengues nota:
Quan una persona està de mal humor és molt difícil que canvie ni un mil·límetre cap de les seues creences prèvies. Per a modificar alguna cosa ha d’estar de bon humor.
És evident per si mateix que el menú A crea una situació de mal humor. És simple: a ningú li agrada que li diguen que estan equivocats. A ningú. Llavors es molesten, a vegades s’enutgen, i sempre es tanquen mentalment. S’instal·len en una trinxera mental on l’única cosa que val és el que ja pensava, això mateix que l’altre està atacant.
El menú B, en canvi, crea una situació de bon humor. Allí tots baixen les defenses, les persones es distenen i obrin la seua ment. És psicopolítica bàsica.
Com aconseguir-ho?
Els autors de l’article esmentat l’expliquen molt bé:
1. La curiositat és el millor aperitiu.
No jutges eixos punts de vista tan diferents que té l’altra persona. Fes-li preguntes sinceres. No per a posar-la en destrets, en dificultats, sinó per a entendre, per a saber què l’ha portat a pensar així. Pregunta-li i deixa que parle, deixa que conte les seues històries, deixa que et mostre els seus mecanismes mentals.
2. El plat principal és una història personal.
No ataques a l’altra persona ni als seus punts de vista. Tampoc l’aclapares amb un bombardeig d’informació o d’opinions. Més aviat conta-li alguna història personal teua amb relació al tema. Per a això et pot vindre molt bé la meua formació sobre el storytelling, però això ja seria una altra història.
3. Les postres és l’aprenentatge.
Has d’aconseguir que l’altre es vaja amb un bon sabor de boca. Per exemple, si vas tindre una discrepància important amb algú, podries demanar-li a eixe algú que et suggerisca un llibre o un article o un mitjà de comunicació que tinga alguna influència o relació amb la manera de veure les coses d’eixa persona. Amb la idea realment, de parar-li atenció a eixe recurs i en algun moment explicar-li a la persona què va ser el que vas aprendre allí. Amb la qual cosa no és que vages a canviar les teues opinions sinó que seràs més intel·ligent i tindràs més recursos per a convéncer a uns altres.
En fi, crec que d’ací pots derivar tota una estratègia política per a les converses casuals i per a les reunions socials.
A més d’una estratègia personal per a les festes, és clar.
Vols rebre articles com aquest? Entra en subscripcions, introdueix les teues dades i cada setmana t’enviarem un article.
