Un concepte clau en comunicació política: les idees força. Quins són els temes més importants que vols transmetre? Com s’expressen? Tenen l’impacte desitjat?
Una idea força ben construïda transmet idees, emocions, sensacions, imatges, etc. Crear una idea força és complex per què depén de diversos factors. Et descric alguns elements per a orientar-te:
Vocabulari senzill. Quan un client em demana si una idea està ben expressada, els hi torne una pregunta: «El teu avi, mare, veí, amiga entendria el què vols dir?» Cal utilitzar paraules que siguen comprensibles per a la majoria de la població.
Depén del context social del moment. Una de les frases més famoses del segle XX va ser la de Wiston Churchil abans de declarar la guerra a Hitler «No tinc res a oferir excepte sang, esforç, llàgrimes i suor». Avui no tindria cap sentit en Gran Bretanya en pau. Per tant, no hi ha frases impactants per si mateixes, hi ha frases que copsen «l’esperit de l’època» i per això cal estar a l’aguait de la situació social i política, eixint-se de la pròpia bombolla política per poder captar els conceptes que sobrevolen a l’electorat.
Breu. Tres, quatre o cinc paraules. Pot ser sis o set. Per exemple «Guerra contra el terror» que va fer servir Bush després de l’11 de setembre de 2001 va ser un èxit comunicatiu tal, que fins i tot els mitjans de comunicació la usaven. Fins que anys després s’adonaren que serví per a tapar vergonyes com el bilió de dòlars que va costar la guerra o el detestable camp de concentració d’Abu Ghraib. I, aleshores, els periòdics i televisions la deixaren de fer servir.
Memorable. La gent la recorda fàcilment? Dos trucs per fer-la recordable. Una manera és fer una frase amb rima. L’altra és gastar paraules de fonètica fàcil.
Donar solucions als problemes de la gent. El problema només el percep el polític? Quins són els problemes de l’electorat? Com s’encaixen amb el programa electoral? Donar solucions a qui no té percepció de problema, no funciona.
Inequívoca. És important que l’audiència li done un significat comú, que no es preste a mal interpretacions. Per comprovar això, mira més avall el concepte de retroalimentació.
Verbs en actiu. Inciten a l’acció: «construïm», «organitzar» o «decideix».
Paraules simbòliques. És útil utilitzar paraules que indiquen emocions (alegria, il·lusió, etc.), metàfores (camins, navegar, equip, etc.). Per exemple Lula, l’expresident de Brasil, utilitzà «L’esperança ha de véncer a la por»
Coherent amb l’estratègia comunicativa. I si està construïda sobre un candidat específic, cal que estiga alineada amb el seu relat, amb el seu personatge i amb l’estratègia general.
Una vegada tens construïda la idea força i abans de llançar-la públicament, és convenient fer proves amb públic real. Com?
Un concepte clau en comunicació és la retroalimentació, que vol dir que el rellevant no és el que dius, sinó el que gent entén. Parlant amb clients, a voltes empren paraules que impliquen abstraccions que la majoria de la població no sap donar-li sentit. Per exemple “participació”, “descarbonització” o “transparència”. Quan m’insisteixen que la gent els entén, li hi dic que facen una prova. Que pregunten a 10 (o 20) persones fora del cercle pròxim, què entenen de la paraula. Sovint es queden sorpresos perquè no totes les persones li donen el mateix significat i s’adonen que una bona part dels interlocutors o no saben què vol dir el concepte o entenen una cosa diferent.
Una volta que has fet el procés, pots repetir-lo unes quantes voltes amb diferents paraules, frases fins que s’acoste al que vols transmetre.
Fent aquest procediment és molt probable que t’assegures que el que intentes traslladar arribe als teus possibles votants o faces publicacions en les xarxes d’internet tingues un millor impacte i guanyes votants.
Un últim consell. Crea tres missatges per a la campanya electoral. Només tres. Per què tres? Perquè la gent no sol recordar decàlegs. Tres idees força és més probable que les recorde. I si damunt són problemes principals que inquieten al teu electorat i tens solucions, és més probable que t’escolten i, per tant, que et voten.
